El Castell d’Esponellà

El castell d’Esponellà està situat damunt d’un turó de 196 metres d’altura, a ponent del nucli del poble, on es pot gaudir d’un ampli domini visual d’Esponellà i del riu Fluvià.
La primera referència del castell és del segle XI, i es parla de l’església de Sant Cebrià i d’una petita fortificació o torre de guaita, de la qual la família Creixell de Borrassà eren els senyors. Ara bé, durant el procés d’excavació es van localitzar materials d’època ibèrica i romana que poden indicar l’existència d’una primera torre de control durant l’època antiga.
Un segle més tard, l’any 1265, el rei Jaume I va atorgar a Guillem de Palera el dret a construir-hi un primer castell, que finalment va ocupar la part superior del turó. El seu perímetre tenia una forma triangular i estava envoltat d’una muralla. S’accedia a l’interior del castell a través d’una torre situada a l’extrem est. Actualment es conserven el costat nord, l’oest i una part de l’est del que havia sigut el castell.
Es desconeix quina era la situació de la capella del castell en aquest segle. Tot i això, les reduïdes dimensions de la fortificació permeten suposar que probablement es trobava a l’exterior, en una zona propera.
A partir de l’any 1377, el propietari va passar a ser Guillem de Colteller, un metge reial que va comprar el castell al rei Joan I per 500 florins d’or -incloses les jurisdiccions civils i criminals, que eren un dels atributs fonamentals de la senyoria feudal. També li va atorgar la potestat d’erigir el poble en castell termenat.
A mitjans del segle XV, es van efectuar unes importants obres d’ampliació i remodelació de l’edifici feudal: es va estendre cap al sud, doblant així la seva superfície inicial. Durant la segona meitat del segle XV i tot el segle XVI, el castell va viure el moment de més esplendor, perquè era propietat de les famílies més importants de Catalunya, molt properes al poder reial: els Corbera, els Desplà, els Gralla i els Montcada. Aquesta magnificència es fa evident a l’arquitectura del castell: hi trobem paviments de rajoles decorades a terra, parets estucades amb pintura i motllures de guix a la part superior, arcades interiors d’alabastre i escuts nobiliaris.
L’abandonament de l’edifici es produeix a mitjans del segle XVII, moment que els senyors d’Esponellà, els Berard, van promoure la construcció d’un nou edifici noble al mig del poble d’Esponellà (Cal Baró, actual seu de l’Ajuntament), aprofitant nombrosos elements arquitectònics procedents del castell.
Després de l’abandonament del castell, les seves restes també van ser aprofitades i la part superior de l’edifici va ser ocupada des del primer terç del segle XVIII. Trobem constància d’una posterior construcció i reparació de diverses estructures, i també de l’aprofitament d’altres que s’havien conservat intactes. Fins al dia d’avui, l’últim ús que se li va donar el castell va el de masia o casa de pagès.
La baronia d’Esponellà El títol de baró d’Esponellà va ser creat per l’emperador Carles VI d’Àustria per a Gaspar de Berard i de Cortiada, un militar que contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista de l’any 1706. Berard i de Cortiada també va dirigir, com a capità, la companyia d’argenters durant el setge borbònic de Barcelona (1713-1714) abans d’exiliar-se a Viena.
Anys després, concretament el 1726, aquest títol va ser reconegut per Felip V.
La designació va ser anul·lada durant gairebé un segle, però l’any 1899 el rei Alfons XIII la va rehabilitar a favor d’Epifani de Fortuny i de Carpi. La seva mare, Bernarda de Carpí i de Berard, era descendent directa del primer Baró d’Esponellà.
Actualment la titularitat de la baronia continua essent de la família Fortuny: Epifanio de Fortuny i Palá és el sisè baró d’Esponellà.